Energia i canvi climàtic: ciència o política?

S'està celebrant aquests dies a Barcelona un congrés internacional sobre les alternatives energètiques del futur i s'ha aixecat la veu d'alarma perquè el model energètic actual sembla que entrarà en una greu crisi d'aquí a uns deu anys si no hi posem remei. A tot això, fa alguns dies es van reunir científics de tot el món confirmant l'existència del canvi climàtic més enllà de tot dubte raonable, digui el que digui el cosí d'en Rajoy.

Els propers anys, doncs, seran decisius de cara al canvi del model energètic i, malauradament, la classe política no sembla preparada ni motivada per agafar les regnes d'un problema que pot esdevenir l'origen d'un autèntic pandemònium. La veritat és que tot indica que les alternatives a curt termini del model basat en el petroli són inexistents. Els biocombustibles, ara com ara, no sembla que puguin generar-se a un ritme prou alt com per abastir les necessitats actuals. L'energia basada en l'hidrogen es troba en fase molt experimental i, a més, encara és difícil generar i acumular hidrogen en les quantitats necessàries amb un cost competitiu. Les energies renovables, com ara l'eòlica i la solar, no semblen constituir una font d'energia prou consistent per assolir un percentatge important de les necessitats de la població (i a més el desplegament de parcs eòlics és un caldo de cultiu excel·lent per als col·lectius de nimbies). La fusió nuclear, amb el reactor ITER com a projecte estrella, sembla una possibilitat massa llunyana en el temps i també ha estat criticada per alguns pseudoecologistes que demostren desconèixer el més bàsic d'aquesta nova tecnologia. Molt poca idea (sinó nul·la) s'ha de tenir per argumentar que la fusió nuclear no és una energia neta.

Vist com està el panorama, crec que seria molt prioritari que es creessin els organismes supragovernamentals oportuns per dedicar els esforços necessaris per tal de desenvolupar a temps les energies que han de reemplaçar el model basat en els carburants fòssils. I dic que han de ser organismes supragovernametnals perquè tot allò que vagi més enllà d'un mandat polític (normalment un període de quatre anys) preocupa poc o gens a uns representats més interessats a fer el populisme necessari per conservar la cadira que no pas a aportar les solucions que demanda la societat, més encara, si els problemes que han de tractar es desencadenaran a mig o a llarg termini ("ja s'ho menjarà el proper", deuen pensar).

Així doncs, crec que només ens queden dues possibilitats. La primera seria reduir dràsticament el consum energètic, cosa que, per a molts (i jo entre ells) suposaria un cop molt dur per a les economies de tot el món i, en especial, la dels països en vies de desenvolupament. Segurament, es pot aconseguir una mica de millora en el consum amb polítiques d'estalvi, però possiblement el percentatge d'estalvi no seria prou important per equilibrar la balança. La segona possibilitat passa per substituir l'energia dels carburants fòssils per una altra font que permeti cobrir la demanda actual.

En tot cas, i com a opinió estrictament personal i possiblement equivocada, veig tan complicat poder canviar avui per demà el model energètic amb fonts d'energia que actualment tenim infradesenvolupades (solar, eòlica, marees, biocombustibles), que si jo hagués de buscar una alternativa per suplir, a curt termini, la dependència del petroli ho faria mirant a la fissió nuclear. I, ara sí, els ecologistes es posaran les mans al cap perquè tots sabem com de perniciosa i malparida és l'energia nuclear de fissió, culpable de gairebé tots els mals possibles. No els hi falta part de raó, perquè el tractament dels residus d'aquestes centrals deixa molt que desitjar. Però si s'analitza la qüestió amb objectivitat, es pot comprovar que els efectes nocius de l'energia nuclear són d'escala local (es redueix a la zona geogràfica en què s'acumulen els residus), però no globals, perquè no s'emeten gasos de l'efecte hivernacle. Afortunadament, alguns ecologistes ben informats, s'estan convertint en ferms defensors de l'ús de l'energia nuclear, com ara un dels fundadors de Greenpeace, Patrick Moore:

In 2006, Moore became co-chair (with Christine Todd Whitman) of a new industry-funded initiative, the Clean and Safe Energy Coalition, which supports increased use of nuclear energy.

Per tant, la meva proposta passa per apostar per l'ús de l'energia nuclear de fissió com a una bona alternativa durant el temps transitori necessari perquè la tecnologia permeti satisfer les necessitats energètiques del planeta amb una font autènticament neta, duradora i renovable.

La divisió de Cassini

Els efectes nocius de l'energia de fissió no es poden menystenir. Cal desenvolupar tècniques avançades i segures per tractar els residus de les centrals nuclears sense posar en perill ni la vida de les persones ni la integritat del medi ambient.