You unlock this door with the key of imagination. Beyond it is another dimension: a dimension of sound, a dimension of sight, a dimension of mind. You're moving into a land of both shadow and substance, of things and ideas. You've just crossed over into... the Twilight Zone.
Este post está escrito en catalán. Podéis encontrar una versión en castellano en el YOYA blog.
Aquesta història, tan increïble com certa, s'inicia l'any 1997, quan el Barça viu els primers moments convulsos del postcruyffisme. Un equip impressionant, dirigit per Sir Bobby Robson, amb Ronaldo, Giovanni, De la Peña, Popescu, Guardiola, Pizzi i Luis Enrique, entre d'altres, va destrossar tots els seus rivals en les rondes de Copa i la Recopa, imponent-se en sengles finals. En la Lliga, un Madrid pragmàtic i efectiu, dirigit per en Fabio Capello, va aconseguir la victòria final per un estretíssim marge sobre els blaugranes.
Malgrat la gran temporada, en Josep Lluís Núñez, el president, se sabia contra les cordes. D'una banda, els cruyffistes ni oblidaven ni perdonaven la manera en que es va despatxar l'entrenador que, per a molts, havia canviat la història del club, fins llavors perdedor, per a sempre. D'altra banda, la fuita d'en Ronaldo a l'Inter de Milà feia trontollar la mateixa institució, per a gran alegria de la premsa de Madrid. En un moment de gran feblesa, en Núñez va demanar consell a en Joan Gaspart, la seva indiscutible mà dreta, qui el va sorprendre amb una proposta excèntrica i estranyament agosarada. En Gaspart sabia que a la ciutat s'allotjava el mentalista indi Prasanta Najiv, de reconegut prestigi internacional. El professor Najiv s'havia fet famós en predir, amb sorprenent exactitud, diversos terratrèmols que havien fuetejat l'Orient Pròxim, i s'allotjava a l'hotel Rey Juan Carlos I, motiu pel qual en Joan Gaspart tenía accés directe al gurú
-Josep Lluís, sé que el que et diré no entra dins del que és raonable, però estem en temps difícils i crec que conec una persona que podria ajudar-nos. Aquesta persona s'allotja en un dels meus hotels en aquest mateix moment –va comentar en Gaspart.
-De qui es tracta? -inquirí en Núñez amb gest seriós.
-Sé que em prendràs per un sonat si t'ho dic. El millor és que anem a veure'l i, si no et convenç el que et digui, no perdem gens intentant-ho.
En Núñez, amb més escepticisme que una altra cosa, va decidir acceptar l'oferta d'en Gaspart, i tots dos es van dirigir immediatament a l'hotel on s'allotjava en Najiv. Donada la posició d'en Gaspart, no va trigar més que uns minuts a concertar una entrevista directa amb el gurú.
-En què puc ajudar-los? -va dir l'indi en un correctíssim castellà encara que amb un accent lleugerament estrany-. No us sorprengueu per l'idioma -va afegir-. Vaig passar alguns anys assessorant una multinacional del petroli a Mèxic.
Aquesta referència va semblar tranquil·litzar el president Núñez.
-Professor -va començar en Gaspart-, disculpi la nostra intromissió en el seu descans. Hem vingut a veure'l per demanar-li consell, doncs vostè està reconegut com a futuròleg de gran experiència i compta amb un excel·lent historial d'encerts. Segurament ja sap qui som. Ens agradaria saber què podem fer per garantir l'èxit del Barça en el futur. Més concretament, sabria dir-nos com podem aconseguir la segona Champions de la nostra història?
En aquell moment, en Prasanta Najiv va entrar en un profund trànsit. Durant diversos minuts, que van semblar una eternitat, el gurú no va deixar de proferir una cantarella paorosa i inintel·ligible. Finalment, en Najiv es va apropar a en Núnez i li xiuxiuejar a cau a d'orella:
-He vist el Barça guanyant la seva segona Champions en el futur.
Tot seguit, el gurú li va xiuxiuejar el nom de dos jugadors de l'onze titular del Barça a la final de la segona Champions i, támbé, la nacionalitat de l'entrenador. En Najiv va assegurar que no podia donar més detalls, ja que les seves visions mai no eren completes. Altrament, ja s'hauria fet milionari jugant a la loteria.
En Núñez es va sentir més que satisfet i confiat en comprovar que un dels dos jugadors ja formava part de la plantilla. Aquell mateix estiu, el club va fitxar el segon jugador que li va recomanar el gurú indi. A més, pocs dies més tard de la trobada amb el mentalista, en Núñez confirmava el relleu de Robson a la banqueta i el fitxatge de l'entrenador holandès Louis Van Gaal.
Tots sabem com acabaria la història. De la segona Champions, res no es va saber durant el mandat de Núñez, qui, sotmès a una pressió insuportable per l'entorn, es va veure obligat a cedir i dimitir del seu càrrec. Dolgut, i amb un sentiment d'enorme ràbia i impotència, en recollir els seus estris del despatx, Núñez va ensopegar un tros de paper en el qual havia gargotejat les recomanacions d'en Prasanta Najiv. El va estrènyer amb la seva mà i el va llançar, fet una bola, a la paperera. Però en Núñez no havia nascut per ser jugador de bàsquet i, després de xocar contra la vora de la cistella, la bola de paper va rodar lentament fins a desaparèixer per darrere d'una prestatgeria.
El relleu en la presidència el va assumir en Joan Gaspart qui, després de dos anys de sonats fracassos, es trobava al despatx del president reflexionant sobre el futur. Estem en l'estiu de l'any 2002 i la situació del club estava assolint un punt insostenible. “Necessitem un canvi”, es va dir Gaspart, i va decidir per començar per canviar la decoració del despatx presidencial. En desplaçar una prestatgeria va aparèixer la bola de paper que contenia els secrets xiuxiuejats per en Najiv a en Núñez. En llegir-la, en Gaspart va esclatar en mil rialles. Com no podia ser d'una altra manera, en Núñez s'havia equivocat de jugadors. Un pessigolleig va recórrer el cos d'en Gaspart en notar que els dos jugadors que apareixien en el gargot, aquesta vegada sí, ja formaven part l'actual plantilla del primer equip. En Gaspart va desarrugar el paper, el va desar en una carpeta i el va etiquetar com a “Fórmula per guanyar la segona Champions”. Va afegir-hi unes quantes ratlles per a explicar la reunió amb el gurú Najiv i va col·locar el document acuradament a l'arxivador. Uns dies després Louis Van Gaal era presentat com a entrenador del FC Barcelona.
“No hase falta desir” com va acabar la història. En Gaspart va haver de dimitir del càrrec “per caritat cristiana” i en Laporta s'alçà amb la presidència a l'estiu de 2003. El més curiós fou que, en realitzar la revisió documental dels arxius, va ser en Joan Laporta en persona qui va ensopegar el document, i no va poder evitar esbossar un somriure en pensar com de passerells que havian estat els seus predecessors en creure's aquella història. No obstant això, va voler el destí que que, pocs dies més tard, l'holandès Frank Rijkaard fos presentat com a entrenador i, molt més curiós, aquell estiu es va produir un fitxatge el nom del qual coincideix amb un dels dos jugadors recomanats per en Prasanta Najiv. Encara més sorprenent va ser veure com, a l'estiu de 2004, el club fitxava un jugador que també es deia com a apareixia escrit al paper d'en Núñez. Finalment, aquests dos jugadors van ser titulars a la final de París amb l'holandès Frank Rijkaard a la banqueta. Un cop més, les increïbles prediccions d'en Prasanta Najiv s'havien complert al peu de la lletra.
Gallina de piel: quins eren els noms gargotejats al paper d'en Núñez i a quins jugadors es corresponen en els mandats de Núñez, Gaspart i Laporta?
Hay que sejir trafajando: sembla que en Ramón Calderón es va entrevistar amb en Najiv a l'estiu de 2006 i que aquest li va donar el nom d'un jugador titular en la consecució de “la décima”. El nom d'aquest jugador és Diarra.
Este post está escrito en catalán. Podéis encontrar una versión en castellano en el YOYA blog.
Aquesta història, tan increïble com certa, s'inicia l'any 1997, quan el Barça viu els primers moments convulsos del postcruyffisme. Un equip impressionant, dirigit per Sir Bobby Robson, amb Ronaldo, Giovanni, De la Peña, Popescu, Guardiola, Pizzi i Luis Enrique, entre d'altres, va destrossar tots els seus rivals en les rondes de Copa i la Recopa, imponent-se en sengles finals. En la Lliga, un Madrid pragmàtic i efectiu, dirigit per en Fabio Capello, va aconseguir la victòria final per un estretíssim marge sobre els blaugranes.
Malgrat la gran temporada, en Josep Lluís Núñez, el president, se sabia contra les cordes. D'una banda, els cruyffistes ni oblidaven ni perdonaven la manera en que es va despatxar l'entrenador que, per a molts, havia canviat la història del club, fins llavors perdedor, per a sempre. D'altra banda, la fuita d'en Ronaldo a l'Inter de Milà feia trontollar la mateixa institució, per a gran alegria de la premsa de Madrid. En un moment de gran feblesa, en Núñez va demanar consell a en Joan Gaspart, la seva indiscutible mà dreta, qui el va sorprendre amb una proposta excèntrica i estranyament agosarada. En Gaspart sabia que a la ciutat s'allotjava el mentalista indi Prasanta Najiv, de reconegut prestigi internacional. El professor Najiv s'havia fet famós en predir, amb sorprenent exactitud, diversos terratrèmols que havien fuetejat l'Orient Pròxim, i s'allotjava a l'hotel Rey Juan Carlos I, motiu pel qual en Joan Gaspart tenía accés directe al gurú
-Josep Lluís, sé que el que et diré no entra dins del que és raonable, però estem en temps difícils i crec que conec una persona que podria ajudar-nos. Aquesta persona s'allotja en un dels meus hotels en aquest mateix moment –va comentar en Gaspart.
-De qui es tracta? -inquirí en Núñez amb gest seriós.
-Sé que em prendràs per un sonat si t'ho dic. El millor és que anem a veure'l i, si no et convenç el que et digui, no perdem gens intentant-ho.
En Núñez, amb més escepticisme que una altra cosa, va decidir acceptar l'oferta d'en Gaspart, i tots dos es van dirigir immediatament a l'hotel on s'allotjava en Najiv. Donada la posició d'en Gaspart, no va trigar més que uns minuts a concertar una entrevista directa amb el gurú.
-En què puc ajudar-los? -va dir l'indi en un correctíssim castellà encara que amb un accent lleugerament estrany-. No us sorprengueu per l'idioma -va afegir-. Vaig passar alguns anys assessorant una multinacional del petroli a Mèxic.
Aquesta referència va semblar tranquil·litzar el president Núñez.
-Professor -va començar en Gaspart-, disculpi la nostra intromissió en el seu descans. Hem vingut a veure'l per demanar-li consell, doncs vostè està reconegut com a futuròleg de gran experiència i compta amb un excel·lent historial d'encerts. Segurament ja sap qui som. Ens agradaria saber què podem fer per garantir l'èxit del Barça en el futur. Més concretament, sabria dir-nos com podem aconseguir la segona Champions de la nostra història?
En aquell moment, en Prasanta Najiv va entrar en un profund trànsit. Durant diversos minuts, que van semblar una eternitat, el gurú no va deixar de proferir una cantarella paorosa i inintel·ligible. Finalment, en Najiv es va apropar a en Núnez i li xiuxiuejar a cau a d'orella:
-He vist el Barça guanyant la seva segona Champions en el futur.
Tot seguit, el gurú li va xiuxiuejar el nom de dos jugadors de l'onze titular del Barça a la final de la segona Champions i, támbé, la nacionalitat de l'entrenador. En Najiv va assegurar que no podia donar més detalls, ja que les seves visions mai no eren completes. Altrament, ja s'hauria fet milionari jugant a la loteria.
En Núñez es va sentir més que satisfet i confiat en comprovar que un dels dos jugadors ja formava part de la plantilla. Aquell mateix estiu, el club va fitxar el segon jugador que li va recomanar el gurú indi. A més, pocs dies més tard de la trobada amb el mentalista, en Núñez confirmava el relleu de Robson a la banqueta i el fitxatge de l'entrenador holandès Louis Van Gaal.
Tots sabem com acabaria la història. De la segona Champions, res no es va saber durant el mandat de Núñez, qui, sotmès a una pressió insuportable per l'entorn, es va veure obligat a cedir i dimitir del seu càrrec. Dolgut, i amb un sentiment d'enorme ràbia i impotència, en recollir els seus estris del despatx, Núñez va ensopegar un tros de paper en el qual havia gargotejat les recomanacions d'en Prasanta Najiv. El va estrènyer amb la seva mà i el va llançar, fet una bola, a la paperera. Però en Núñez no havia nascut per ser jugador de bàsquet i, després de xocar contra la vora de la cistella, la bola de paper va rodar lentament fins a desaparèixer per darrere d'una prestatgeria.
El relleu en la presidència el va assumir en Joan Gaspart qui, després de dos anys de sonats fracassos, es trobava al despatx del president reflexionant sobre el futur. Estem en l'estiu de l'any 2002 i la situació del club estava assolint un punt insostenible. “Necessitem un canvi”, es va dir Gaspart, i va decidir per començar per canviar la decoració del despatx presidencial. En desplaçar una prestatgeria va aparèixer la bola de paper que contenia els secrets xiuxiuejats per en Najiv a en Núñez. En llegir-la, en Gaspart va esclatar en mil rialles. Com no podia ser d'una altra manera, en Núñez s'havia equivocat de jugadors. Un pessigolleig va recórrer el cos d'en Gaspart en notar que els dos jugadors que apareixien en el gargot, aquesta vegada sí, ja formaven part l'actual plantilla del primer equip. En Gaspart va desarrugar el paper, el va desar en una carpeta i el va etiquetar com a “Fórmula per guanyar la segona Champions”. Va afegir-hi unes quantes ratlles per a explicar la reunió amb el gurú Najiv i va col·locar el document acuradament a l'arxivador. Uns dies després Louis Van Gaal era presentat com a entrenador del FC Barcelona.
“No hase falta desir” com va acabar la història. En Gaspart va haver de dimitir del càrrec “per caritat cristiana” i en Laporta s'alçà amb la presidència a l'estiu de 2003. El més curiós fou que, en realitzar la revisió documental dels arxius, va ser en Joan Laporta en persona qui va ensopegar el document, i no va poder evitar esbossar un somriure en pensar com de passerells que havian estat els seus predecessors en creure's aquella història. No obstant això, va voler el destí que que, pocs dies més tard, l'holandès Frank Rijkaard fos presentat com a entrenador i, molt més curiós, aquell estiu es va produir un fitxatge el nom del qual coincideix amb un dels dos jugadors recomanats per en Prasanta Najiv. Encara més sorprenent va ser veure com, a l'estiu de 2004, el club fitxava un jugador que també es deia com a apareixia escrit al paper d'en Núñez. Finalment, aquests dos jugadors van ser titulars a la final de París amb l'holandès Frank Rijkaard a la banqueta. Un cop més, les increïbles prediccions d'en Prasanta Najiv s'havien complert al peu de la lletra.
Gallina de piel: quins eren els noms gargotejats al paper d'en Núñez i a quins jugadors es corresponen en els mandats de Núñez, Gaspart i Laporta?
Hay que sejir trafajando: sembla que en Ramón Calderón es va entrevistar amb en Najiv a l'estiu de 2006 i que aquest li va donar el nom d'un jugador titular en la consecució de “la décima”. El nom d'aquest jugador és Diarra.