dijous, 27 de desembre del 2007

Tot sobre el futur de Ronaldinho

Trencant una norma no escrita d'aquest blog, aquest serà el segon article consecutiu sobre esport. Tot i això, la informació que ha arribat al meu coneixement és d'una rellevància i d'un impacte mediàtic tan sensacionals, que hauria estat un error per part meva no fer-ne l'oportuna divulgació a través d'aquest humil blog.

Els seguidors de l'esport i/o del Barça, i també els no tan seguidors, estan rebent constants bombardejos informatius sobre Ronaldinho, l'astre brasiler que va meravellar al Barça no fa gaire i que ha caigut en desgràcia de manera sobtada i sorprenent. Els constants rumors sobre el seu futur s'han disparat especialment arran de la desastrosa actuació de l'ex pilota d'or (i de tot l'equip) en el clàssic contra el Madrid de diumenge passat. Molts pensem que Britney va cremar diumenge el poc crèdit que li quedava al Barça i que faria bé, tant per ell com per nosaltres, de buscar el seu futur lluny de Catalunya. Aquesta mateixa tarda s'han estès els rumors que apunten a una propera reunió entre Roberto de Assís, el germà i agent de l'astre, i representants de l'AC Milan, que fa temps que intenten el fitxatge del jugador brasiler. Com a mostra d'aquesta informació, us enllaço les notícies sobre aquesta reunió que han aparegut a Mundo Deportivo i Sport aquesta mateixa tarda.

No vull pas desacreditar aquesta notícia, que fins i tot s'ha divulgat a TV3 durant el Telenotícies d'aquest vespre, però he pogut saber, gràcies a una font propera al jugador, que el futur del brasiler no és pas a Itàlia, sinó que, sorprenentment, l'opció més clara per al futur professional del crac se situa, ni més ni menys, que a Canadà!

Aquesta mateixa font m'ha informat que l'entorn de Ronaldinho no es reunirà amb cap representant del Milan, sinó que ho farà amb el mateix Guy Laliberté, qui està disposat a tirar la casa per la finestra per fer-se amb els serveis de l'estrella blaugrana. Tant és així, que Laliberté fins i tot contempla l'abonament íntegre de la clàusula de rescissió del crac (125 milions d'euros) que segurament convencerien tant al Barça com al jugador de la seriositat de les intencions de l'empresari canadenc.

De fet, Ronaldinho ha fet saber, en cercles íntims, que ha perdut la il·lusió pel futbol i que només el nou projecte del Cirque du Soleil, encapçalat per Laliberté, pot convertir-se en la motivació que necessita per reconduir la seva vida i la seva trajectòria professional. La mateixa font m'informa que el nou espectacle que tindria a Britney com a figura central portaria el títol de La morsa.

A hores d'ara, la font ignora si el pallasso Frankie seria company de repartiment del futbolista brasiler en la gira de la companyia canadenca. Us en mantindré informats.

[Mode innocentada OFF]



divendres, 14 de desembre del 2007

Probabilitats del sorteig de la Champions League

Us presento el càlcul de probabilitats que he fet respecte als possibles emparellaments de l'eliminatòria de vuitens de final de la UEFA Champions League.

Mètode seguit:
  1. Cada primer de grup s'ha d'enfrontar amb un segon de grup. Els primers de grup són Oporto, Chelsea, Real Madrid, Milan, Barça, Manchester Utd., Inter i Sevilla. Els segons de grup són Liverpool, Schalke 04, Olympiacos, Celtic de Glasgow, Olympique de Lyon, Roma, Fenerbahçe i Arsenal.
  2. En primer lloc, es calculen totes les possibles permutacions dels equips segons de grup que són 8! = 40320. Cada permutació és una ordenació dels equips segons de grup que s'emparellarien amb els equips primers de grup en l'ordre Oporto, Chelsea, Real Madrid, Milan, Barça, Manchester Utd., Inter i Sevilla. És a dir, la permutació (Schalke, Olympique, Fenerbahçe, Olympiacos, Arsenal, Celtic, Liverpool, Roma) generaria els emparellaments: Oporto - Schalke, Chelsea - Olympique, Real Madrid - Fenerbahçe, Milan - Olympiacos, Barça - Arsenal, Manchester Utd. - Celtic, Inter - Liverpool i Sevilla - Roma.
  3. S'aplica la restricció que no es poden enfrontar dos equips que hagin format part del mateix grup en la fase prèvia. Per exemple, s'eliminen totes les permutacions que emparellen Porto i Liverpool. Aquesta restricció s'aplica per als vuit grups.
  4. S'eliminen totes les permutacions que emparellen Chelsea amb Liverpool o Arsenal, perquè són equips de la mateixa lliga.
  5. S'eliminen totes les permutacions que emparellen Milan amb Roma, perquè són equips de la mateixa lliga.
  6. S'eliminen totes les permutacions que emparellen Manchester Utd. amb Liverpool o Arsenal, perquè són equips de la mateixa lliga.
  7. S'eliminen totes les permutacions que emparellen Inter amb Roma, perquè són equips de la mateixa lliga.
Després de fer això queden 5271 possibilitats. A partir d'aquí ja es poden calcular els percentatges de tots els possibles emparellaments. El resultat és el següent:


Liv Sch Oly Cel Lyon Roma Fen Ars
Por 0,0% 12,9% 12,2% 12,5% 12,2% 18,6% 12,5% 19,2%
Chel 0,0% 0,0% 17,6% 18,2% 17,6% 28,5% 18,2% 0,0%
RM 18,1% 12,1% 0,0% 11,6% 11,4% 17,2% 11,6% 18,1%
Mil 22,3% 14,6% 13,5% 0,0% 13,5% 0,0% 13,7% 22,3%
Bar 18,1% 12,1% 11,4% 11,6% 0,0% 17,2% 11,6% 18,1%
ManU 0,0% 20,8% 19,6% 20,0% 19,6% 0,0% 20,0% 0,0%
Int 22,3% 14,6% 13,5% 13,7% 13,5% 0,0% 0,0% 22,3%
Sev 19,2% 12,9% 12,2% 12,5% 12,2% 18,6% 12,5% 0,0%

Sorprèn especialment l'elevada probabilitat d'un enfrontament Roma - Chelsea (amb un 28,5% és la probabilitat més alta del sorteig).

dimarts, 11 de desembre del 2007

Mesura ambiental?

Des del passat 1 de desembre ha entrat en vigor la reducció del límit de velocitat a 80 km/h en la primera corona de l'àrea metropolitana de Barcelona. La motivació d'aquesta limitació, diuen, és intentar millorar la qualitat ambiental de l'aire que respirem els que vivim i/o treballem a l'àrea metropolitana, atès que les dades sobre contaminació suspenen Barcelona en aquesta assignatura segons els barems establerts per la Unió Europea.

La veritat és que aquesta ha estat una mesura no exempta de polèmica i no hi falten motius:

  1. En primer lloc, quan es va anunciar que el Govern estudiava implantar la mesura (a la primavera de 2007) els mitjans de comunicació van informar que la limitació de velocitat s'estendria en un radi d'uns 30 quilòmetres al voltant de Barcelona, tot incloent el territori comprès entre Martorell i Granollers (aproximadament). A l'hora de la veritat, la norma que s'ha acabat implantant afecta una àrea molt més reduïda que aquesta. Per què? O bé els mitjans d'informació no es van assabentar correctament de la mesura, o bé la Generalitat va decidir matisar la proposta original després d'analitzar les primeres reaccions que va suscitar l'anunci de la mesura. M'agradaria saber quina és l'opció correcta.
  2. El RACC va fer públic un estudi en què criticava la mesura tot posant en dubte la seva efectivitat i, més greu encara, assenyalant importants errors de càlcul en les dades que el Departament de Medi Ambient i Habitatge va aportar com a justificació de la mateixa.
  3. El desgavell del transport públic, especialment per ferrocarril, de les darreres setmanes va fer retardar l'aplicació de la mesura durant un mes. La data a partir de la qual se sancionarà els conductors infractors, però, es manté a l'1 de gener de 2008. Moltes veus s'han aixecat per denunciar que la mesura no és purament ambiental sinó que amaga un evident afany recaptatori.

Sincerament, la meva postura sobre la mesura ha anat variant al llarg del temps. En un primer moment, quan pensava que s'aplicaria en un radi de 30 quilòmetres de Barcelona, creia que era una enorme bestiesa. Amb la matisació de la norma, aquesta percepció ja no la tinc. Després vaig pensar que la millor manera de reduir la contaminació seria potenciar el transport públic, però després vaig recordar que vivim a Catalunya i que invertir diners en això és contrari a la nostra natura:
  • Si s'inaugura una nova línia de Tramvia, s'intenta que sigui redundant amb una línia de Metro ja existent (Badalona - Barcelona).
  • Si s'obre una nova línia de tren de rodalies que no passa per Barcelona (Mollet - El Papiol) s'aconsegueix que no passi per Mollet i que sí passi per Barcelona. Això sí, amb una nova estació a Sant Cugat.
  • D'una línia de tren entre Sabadell i Granollers per unir els dos Vallesos, ni parlar-ne.
Finalment he optat per abraçar la causa verda i aplaudir la mesura perquè amb l'aire que respirem, amb això col·legues, amb això no s'hi juga!

En tot cas, hi ha una cosa que grinyola, i molt, en l'aplicació de la mesura i és la sanció que s'imposarà als conductors que la incompleixin. La superació del límit de 80 km/h en les vies afectades per la mesura implicarà la sanció econòmica habitual i, també, la pèrdua de punts en el permís de conduir. I dic jo, el carnet per punts no es va implantar per millorar la seguretat vial? Llavors, per què nassos s'aplicarà una reducció de punts per sancionar una mala conducta ambiental? Si fins el 30 de novembre circular per una determinada via a 120 km/h era segur, l'1 de gener segueix sent igual de segur. Així doncs, jo particularment no entenc que la sanció d'una mala conducta ambiental sigui una actuació que està pensada per protegir la integritat i la seguretat de les persones quan circulen. Diria que no hi ha correspondència entre la finalitat de la norma i la sanció que s'hi aplicarà. Tampoc no podem oblidar que això reportarà uns calerons a la Generalitat en forma de multes, oi?

La divisió de Cassini

En qualsevol cas, reitero el meu suport a aquesta mesura "ambiental" i crec que de mica en mica se n'introduiran més d'aquesta mena. També crec que les properes xifres de contaminació que publiqui el Departament de Medi Ambient i Habitatge demostraran l'eficàcia de la mesura (especialment si fan els càlculs de la mateixa manera que els van fer abans d'aplicar-la).


divendres, 30 de novembre del 2007

Una petita frivolité

No és recomanable tocar sempre temes seriosos, així que aquesta setmana us proposo una petita endevinalla. Us donaré 10 pistes sobre la identitat d'un personatge famós. És obligatori que visiteu a tots els enllaços de les pistes. Que tingueu sort!

  1. Fins fa un parell d'anys, ocupava la primera posició en les llistes de rendiment i popularitat de la seva especialitat.
  2. Després d'un curt període d'èxits, va rebre gairebé tots els premis possibles i va ser aclamat com l'indiscutible número 1 de la seva professió.
  3. Era l'ídol de tots els nens i els joves que el veien com a un model a seguir en el seu futur.
  4. El seu rendiment ha caigut en picat i de manera alarmant en els darrers temps.
  5. Porta una vida personal desordenada que ha provocat innombrables escàndols, fins i tot amb problemes amb l'alcohol.
  6. Aquests escàndols i "idil·lis" s'han convertit en una mina d'or per a cert tipus de premsa.
  7. Actualment, se sustenta més gràcies a l'explotació de la seva "marca" que no pas pel seu rendiment professional.
  8. Les seves darreres actuacions en el terreny professional han comportat dures crítiques de gairebé tota la premsa especialitzada.
  9. Malgrat això, encara conserva un grup d'admiradors fidels que esperen que algun dia torni a ser qui era i recuperi el seu lloc a la primera línia mediàtica pel seu rendiment i no pas per la polèmica que suscita.
  10. En una de les seves aparicions va mostrar un preocupant mal aspecte físic amb una panxa incipient que va ser objecte de tot tipus de comentaris.
Qui és el personatge secret? La resposta aquí.

diumenge, 25 de novembre del 2007

Energia i canvi climàtic: ciència o política?

S'està celebrant aquests dies a Barcelona un congrés internacional sobre les alternatives energètiques del futur i s'ha aixecat la veu d'alarma perquè el model energètic actual sembla que entrarà en una greu crisi d'aquí a uns deu anys si no hi posem remei. A tot això, fa alguns dies es van reunir científics de tot el món confirmant l'existència del canvi climàtic més enllà de tot dubte raonable, digui el que digui el cosí d'en Rajoy.

Els propers anys, doncs, seran decisius de cara al canvi del model energètic i, malauradament, la classe política no sembla preparada ni motivada per agafar les regnes d'un problema que pot esdevenir l'origen d'un autèntic pandemònium. La veritat és que tot indica que les alternatives a curt termini del model basat en el petroli són inexistents. Els biocombustibles, ara com ara, no sembla que puguin generar-se a un ritme prou alt com per abastir les necessitats actuals. L'energia basada en l'hidrogen es troba en fase molt experimental i, a més, encara és difícil generar i acumular hidrogen en les quantitats necessàries amb un cost competitiu. Les energies renovables, com ara l'eòlica i la solar, no semblen constituir una font d'energia prou consistent per assolir un percentatge important de les necessitats de la població (i a més el desplegament de parcs eòlics és un caldo de cultiu excel·lent per als col·lectius de nimbies). La fusió nuclear, amb el reactor ITER com a projecte estrella, sembla una possibilitat massa llunyana en el temps i també ha estat criticada per alguns pseudoecologistes que demostren desconèixer el més bàsic d'aquesta nova tecnologia. Molt poca idea (sinó nul·la) s'ha de tenir per argumentar que la fusió nuclear no és una energia neta.

Vist com està el panorama, crec que seria molt prioritari que es creessin els organismes supragovernamentals oportuns per dedicar els esforços necessaris per tal de desenvolupar a temps les energies que han de reemplaçar el model basat en els carburants fòssils. I dic que han de ser organismes supragovernametnals perquè tot allò que vagi més enllà d'un mandat polític (normalment un període de quatre anys) preocupa poc o gens a uns representats més interessats a fer el populisme necessari per conservar la cadira que no pas a aportar les solucions que demanda la societat, més encara, si els problemes que han de tractar es desencadenaran a mig o a llarg termini ("ja s'ho menjarà el proper", deuen pensar).

Així doncs, crec que només ens queden dues possibilitats. La primera seria reduir dràsticament el consum energètic, cosa que, per a molts (i jo entre ells) suposaria un cop molt dur per a les economies de tot el món i, en especial, la dels països en vies de desenvolupament. Segurament, es pot aconseguir una mica de millora en el consum amb polítiques d'estalvi, però possiblement el percentatge d'estalvi no seria prou important per equilibrar la balança. La segona possibilitat passa per substituir l'energia dels carburants fòssils per una altra font que permeti cobrir la demanda actual.

En tot cas, i com a opinió estrictament personal i possiblement equivocada, veig tan complicat poder canviar avui per demà el model energètic amb fonts d'energia que actualment tenim infradesenvolupades (solar, eòlica, marees, biocombustibles), que si jo hagués de buscar una alternativa per suplir, a curt termini, la dependència del petroli ho faria mirant a la fissió nuclear. I, ara sí, els ecologistes es posaran les mans al cap perquè tots sabem com de perniciosa i malparida és l'energia nuclear de fissió, culpable de gairebé tots els mals possibles. No els hi falta part de raó, perquè el tractament dels residus d'aquestes centrals deixa molt que desitjar. Però si s'analitza la qüestió amb objectivitat, es pot comprovar que els efectes nocius de l'energia nuclear són d'escala local (es redueix a la zona geogràfica en què s'acumulen els residus), però no globals, perquè no s'emeten gasos de l'efecte hivernacle. Afortunadament, alguns ecologistes ben informats, s'estan convertint en ferms defensors de l'ús de l'energia nuclear, com ara un dels fundadors de Greenpeace, Patrick Moore:

In 2006, Moore became co-chair (with Christine Todd Whitman) of a new industry-funded initiative, the Clean and Safe Energy Coalition, which supports increased use of nuclear energy.

Per tant, la meva proposta passa per apostar per l'ús de l'energia nuclear de fissió com a una bona alternativa durant el temps transitori necessari perquè la tecnologia permeti satisfer les necessitats energètiques del planeta amb una font autènticament neta, duradora i renovable.

La divisió de Cassini

Els efectes nocius de l'energia de fissió no es poden menystenir. Cal desenvolupar tècniques avançades i segures per tractar els residus de les centrals nuclears sense posar en perill ni la vida de les persones ni la integritat del medi ambient.

dissabte, 17 de novembre del 2007

Per què li diuen Espanya quan en realitat volen dir Castella?

Fa uns dies l'amic albatros comentava sobre la situació política que "la cosa está mu malamente", frase que no només és certa sinó gairebé tautològica, tal i com veig les coses.

La veritat és que cada dia són més les evidències que tot allò espanyol que no es castellà fa molta nosa a la nostra Espanya moderna i cosmopolita. No cal recordar el famós episodi de Carod-Rovira quan es queixava que a Espanya no costés intentar respectar la fonètica del nom del Governador de Califòrnia, però que es castellanitza sense cap rubor un nom de pila català.

Els mitjans de comunicació també s'han fet ressò d'una visita del president Zapatero a Andalusia on, per increpar-lo, uns simpàtics ciutadans van tenir la genial ocurrència d'adreçar-se a ell com a "catalán", cosa que, al seu parer, devia constituir un greu insult. Algú s'imagina què passaria si algun eixelebrat, per increpar el president Montilla, s'adreçés a ell com a "andalús" o "xarnego"? La demagògia dels mitjans de comunicació espanyols (o potser hauria de dir castellans?) sens dubte no es faria esperar.

També comentava l'ex-president Pujol que havien arribat al seu coneixement un parell de casos de ciutadans catalans que viatjaven en taxi a Madrid i en enraonar en català a través del mòbil van ser expulsats de manera immediata pels taxistes. Tot i ser obvi que aquests fets són aïllats i gairebé anecdòtics, no deixa de ser menys cert que en cas d'haver succeït a l'inrevés (ciutadans expulsats d'un taxi a Barcelona per parlar en castellà a través del mòbil) la caverna mediàtica espanyola (castellana) hauria posat la seva maquinària a rodar de la manera en què, per desgràcia, ja estem acostumats.

Explicava l'altre dia el president Montilla que el sentiment de desafecció dels catalans envers Espanya anava a l'alça. Podem estar tranquils, perquè encara hauria de pujar moltíssim per arribar al nivell del sentiment de desafecció dels espanyols (castellans) envers Catalunya.


La divisió de Cassini

A mi Espanya en sembla un lloc fantàstic. Cada cop que visito diferents territoris d'aquest gran Estat en torno enamorat dels paisatges, les gents, la cultura i la gastronomia. Malauradament, els qui amb la seva actitud caduca i postcolonial no admeten les diferències dintre de l'Estat són els culpables de la creixent desafecció a què feia esment el president Montilla.

divendres, 9 de novembre del 2007

Catalunya, BANANA republic!

D'un temps ençà s'han posat de moda les manifestacions contra tot tipus d'infraestructura o equipament col·lectiu per part dels veïns que temen veure's afectats fins a cert punt per la seva ubicació. Són ja famoses les manifestacions dels antinarcosala, de l'AVE pel litoral, de la línia de Molt Alta Tensió, del Quart Cinturó, de l'aeroport de Sabadell, del túnel de Bracons o de la nova pista de El Prat. Aquests moviments es donen arreu del món i han estat batejats amb l'acrònim anglès NIMBY, derivat de “Not In My Back Yard”, és a dir, “no al pati de casa meva”. La lògica d'aquests col·lectius és lluitar contra la construcció d'aquests equipaments i evitar-se les molèsties derivades de conviure-hi (en comptats casos, molèsties greus, bo és reconèixer-ho) encara que l'equipament acabi satisfent una necessitat o suposant una gran millora per a una part important de la població. La veritat és que ja pocs equipaments es poden construir en un país com el nostre, decadent quant a les infraestructures, sense que aparegui el col·lectiu NIMBY de torn, el qual, a més, de seguida aconsegueix el ressò mediàtic desitjat mitjançant manifestacions, talls de carretera o altres tipus de mesures de pressió (i sovint de xantatge).

Poc importa que la infraestructura contra la qual es manifesten sigui anterior en el temps als habitatges construïts en el barri, com és el cas de l'aeroport de Sabadell. Sempre es pot trobar una excusa, com ara que el mas Duran ja hi era quan es va construir l'aeroport i que cal protegir-lo. Sí que els preocupa el mas Duran, tu! De la mateixa manera ara sorgeixen grups que expressen una exacerbada preocupació pel temple de la Sagrada Família (quants d'ells no l'han visitat mai?) davant de la propera construcció del túnel del TGV. Fan servir aquests arguments perquè pensen que els faran més cas per defensar un temple emblemàtic o un edifici històric que no pas el seu bloc de pisos (vés quina bestiesa!) Arguments semblants s'esgrimeixen dia sí, dia també, amb peticions que demanen la protecció d'una determinada ermita o d'un paisatge de valor incalculable. Ha nascut el NIMBY 2.0.

Ara, fins i tot, comencen a sorgir col·lectius contraris a qualsevol tipus de construcció enlloc. Són els col·lectius BANANA: Build Absolutely Nothing Anywhere Near Anyone (no construïu res a prop de ningú). Són les persones que s'oposen no a una construcció concreta, sinó a qualsevol tipus d'equipament que pugui arribar a afectar algú en la seva àrea d'influència. Aquesta és l'expressió més sofisticada i evolucionada dels nimbies.

Només volia constatar la gran contradicció existent entre la decadència de les infraestructures a Catalunya i la proliferació dels nimbies i els bananes que s'oposen a les obres i els equipaments. Clarament, a Catalunya anem pel bon camí per esdevenir una autèntica BANANA republic. Mentrestant, a Madrid van fent línies de Metro, rondes, autovies i es planifiquen Jocs Olímpics futurs.


La divisió de Cassini


Del post anterior no es desprèn que jo entengui que totes les infraestructures i obres que s'esmenten siguin necessàries. De vegades algunes poden constituir autèntics atemptats contra les persones i/o el medi ambient. En tot cas, caldria avaluar amb criteris objectius quines són necessàries i quines supèrflues!

Es garanteix el permís per a copiar i distribuir aquests articles en qualsevol mitjà si es fa de manera literal i es manté aquesta nota. En cas de reproduir el text en un lloc web o un document electrònic caldrà afegir un enllaç al blog de l'autor (http://republicaplatanera.blogspot.com) o directament a l'article.