dissabte, 17 de novembre de 2007

Per què li diuen Espanya quan en realitat volen dir Castella?

Fa uns dies l'amic albatros comentava sobre la situació política que "la cosa está mu malamente", frase que no només és certa sinó gairebé tautològica, tal i com veig les coses.

La veritat és que cada dia són més les evidències que tot allò espanyol que no es castellà fa molta nosa a la nostra Espanya moderna i cosmopolita. No cal recordar el famós episodi de Carod-Rovira quan es queixava que a Espanya no costés intentar respectar la fonètica del nom del Governador de Califòrnia, però que es castellanitza sense cap rubor un nom de pila català.

Els mitjans de comunicació també s'han fet ressò d'una visita del president Zapatero a Andalusia on, per increpar-lo, uns simpàtics ciutadans van tenir la genial ocurrència d'adreçar-se a ell com a "catalán", cosa que, al seu parer, devia constituir un greu insult. Algú s'imagina què passaria si algun eixelebrat, per increpar el president Montilla, s'adreçés a ell com a "andalús" o "xarnego"? La demagògia dels mitjans de comunicació espanyols (o potser hauria de dir castellans?) sens dubte no es faria esperar.

També comentava l'ex-president Pujol que havien arribat al seu coneixement un parell de casos de ciutadans catalans que viatjaven en taxi a Madrid i en enraonar en català a través del mòbil van ser expulsats de manera immediata pels taxistes. Tot i ser obvi que aquests fets són aïllats i gairebé anecdòtics, no deixa de ser menys cert que en cas d'haver succeït a l'inrevés (ciutadans expulsats d'un taxi a Barcelona per parlar en castellà a través del mòbil) la caverna mediàtica espanyola (castellana) hauria posat la seva maquinària a rodar de la manera en què, per desgràcia, ja estem acostumats.

Explicava l'altre dia el president Montilla que el sentiment de desafecció dels catalans envers Espanya anava a l'alça. Podem estar tranquils, perquè encara hauria de pujar moltíssim per arribar al nivell del sentiment de desafecció dels espanyols (castellans) envers Catalunya.


La divisió de Cassini

A mi Espanya en sembla un lloc fantàstic. Cada cop que visito diferents territoris d'aquest gran Estat en torno enamorat dels paisatges, les gents, la cultura i la gastronomia. Malauradament, els qui amb la seva actitud caduca i postcolonial no admeten les diferències dintre de l'Estat són els culpables de la creixent desafecció a què feia esment el president Montilla.

Es garanteix el permís per a copiar i distribuir aquests articles en qualsevol mitjà si es fa de manera literal i es manté aquesta nota. En cas de reproduir el text en un lloc web o un document electrònic caldrà afegir un enllaç al blog de l'autor (http://republicaplatanera.blogspot.com) o directament a l'article.