Dallas

Feia temps que no escrivia un post, però la situació social, política i la quasi-revolta que es viu a Catalunya des de la històrica manifestació de l'11S, s'ho mereixen.

Contràriament a allò que hom pugui pensar, aquest post no fa referència a la mítica sèrie de TV nord-americana; no tracta dels embolics d'una família dedicada a l'explotació dels pous de petroli del ric estat de Texas (EUA). Aquest post va adreçat a tota la família de federalistes de nou encuny que estan apareixent a totes dues bandes del riu Ebre, tot i que, no ens enganyéssim en proporció de 100 a 1 favorable a la banda catalana.

Resulta que, després d'anys d'humiliacions i menyspreus a la realitat social, cultural, lingüística, econòmica i política de Catalunya, ara que veuen les orelles al llop, apareixen a la meseta moltes veus amb la promesa d'un canvi estructural profund en l'Espanya atrinxerada en la seva Constitució, aprovada fa més de trenta anys en un referèndum quan encara gran part de la població actuava sota la coacció de la dictadura sagnant del règim de Franco. Doncs bé, ara aquests constitucionalistes de tota la vida, amb la boca petita, parlen de canviar la Constitució i encetar un procés de federalització dels pobles d'Espanya per viure per sempre més en concòrdia, pau i felicitat.

D'acord, suposem que som prou naïfs per creure'ns l'enèsima mentida de la meseta i encetar un procés per trobar l'encaix definitiu amb la resta de l'Estat. Va, vinga. Fem veure que ens ho creiem. Com hauria d'anar el tema? Per descomptat, l'única via legal i legítima per a ells seria la modificació de la sacrosanta Constitució, aquella que es va aprovar en un ambient de llibertat i democràcia, com alguns ens volen fer creure. Apa, fem-ho. Ja sabeu, presentació de la nova Constitució en les corts, aprovació per majoria de 2/3, dissolució de la cambra i convocatòria electoral, nova majoria de 2/3 i, finalment, ratificació per part de tota la població espanyola en referèndum. Un procés de quant? 4, 6, 8 anys? I amb quines garanties d'èxit, amb un PP que s'hi posarà de cul? Per no parlar de la part significativa de la població espanyola que tant estima Catalunya.

Els catalans portem 500 anys fent l'imbècil, que deia aquell, però tan, tan imbècils, diria que no som.

De debò sou federalistes? De debò voleu canviar el marc de convivència en l'Estat? Doncs fem-ho seguint el model Tex-Mex. Tornem a Texas, el ric estat dels EUA del qual us parlava a l'inici del post. Texas és un estat més, federat amb la resta dels EUA i amb exactament el mateix model competencial que els altres. Amb les seves lleis particulars, esclar, com qualsevol altre dels estats de la Unió. Quina particularitat trobem a Texas? Doncs bé, la seva història en els darrers cinc segles té de tot, va ser part de l'Imperi Espanyol, també de França, de Mèxic, estat independent entre 1836 i 1845, estat federal dels EUA i fins i tot, estat dels Estats Confederats durant la Guerra de Secessió. Mirem-ho bé, durant 9 anys, Texas fou un estat totalment independent, sense cap tipus de dependència respecte a Mèxic o els EUA i, després, es va afegir a la Unió amb el mateix reconeixement que la resta dels estats.

Si tan federalistes sou, ho teniu ben fàcil a Espanya. Primer ens deixeu autodeterminar-nos. Ens deixeu secessionar-nos, comenceu el vostre procés constituent i canvieu la vostra constitució per permetre l'adhesió federal d'altres territoris. A aquest procés li calculo uns 50-60 anys, quan el PP ja no tingui prou poder per bloquejar cap mena de canvi constitucional (que no sigui promogut per la Merkel). Un cop hàgiu canviat la vostra Constitució, ens haureu de seduir, perquè ja serem un estat independent i reconegut internacionalment. Què ens oferireu? Això és cosa vostra. Si hi ha un guany obvi i que beneficiï les dues parts en podrem parlar. Els catalans, sobretot, som gent democràtica i dialogant. Potser sí que d'aquí a 70 o 80 anys els catalans voldrem formar part d'un estat federal, amb una relació amb Espanya d'igual a igual. Així que, ja ho sabeu, apliqueu-vos la recepta Tex-Mex.