Feia temps que no escrivia un post, però la situació social, política
i la quasi-revolta que es viu a Catalunya des de la històrica
manifestació de l'11S, s'ho mereixen.
Contràriament a
allò que hom pugui pensar, aquest post no fa referència a la mítica
sèrie de TV nord-americana; no tracta dels embolics d'una família dedicada a
l'explotació dels pous de petroli del ric estat de Texas (EUA). Aquest
post va adreçat a tota la família de federalistes de nou encuny que
estan apareixent a totes dues bandes del riu Ebre, tot i que, no ens
enganyéssim en proporció de 100 a 1 favorable a la banda catalana.
Resulta
que, després d'anys d'humiliacions i menyspreus a la realitat social,
cultural, lingüística, econòmica i política de Catalunya, ara que veuen
les orelles al llop, apareixen a
la meseta moltes veus amb la
promesa d'un canvi estructural profund en l'Espanya atrinxerada en la
seva Constitució, aprovada fa més de trenta anys en un referèndum quan
encara gran part de la població actuava sota la coacció de la dictadura
sagnant del règim de Franco. Doncs bé, ara aquests constitucionalistes
de tota la vida, amb la boca petita, parlen de canviar la Constitució i
encetar un procés de federalització dels pobles d'Espanya per viure per
sempre més en concòrdia, pau i felicitat.
D'acord, suposem que som prou naïfs per creure'ns l'enèsima mentida de
la meseta
i encetar un procés per trobar l'encaix definitiu amb la resta de
l'Estat. Va, vinga. Fem veure que ens ho creiem. Com hauria d'anar el
tema? Per descomptat, l'única via legal i legítima per a ells seria la
modificació de la sacrosanta Constitució, aquella que es va aprovar en
un ambient de llibertat i democràcia, com alguns ens volen fer creure.
Apa, fem-ho. Ja sabeu, presentació de la nova Constitució en les corts,
aprovació per majoria de 2/3, dissolució de la cambra i convocatòria
electoral, nova majoria de 2/3 i, finalment, ratificació per part de
tota la població espanyola en referèndum. Un procés de quant? 4, 6, 8
anys? I amb quines garanties d'èxit, amb un PP que s'hi posarà de cul?
Per no parlar de la part significativa de la població espanyola que tant
estima Catalunya.
Els catalans portem 500 anys fent l'imbècil, que deia aquell, però tan, tan imbècils, diria que no som.
De
debò sou federalistes? De debò voleu canviar el marc de convivència en
l'Estat? Doncs fem-ho seguint el model Tex-Mex. Tornem a Texas, el ric
estat dels EUA del qual us parlava a l'inici del post. Texas és un estat
més, federat amb la resta dels EUA i amb exactament el mateix model
competencial que els altres. Amb les seves lleis particulars, esclar,
com qualsevol altre dels estats de la Unió. Quina particularitat trobem a
Texas? Doncs bé, la seva història en els darrers cinc segles té de tot,
va ser part de l'Imperi Espanyol, també de França, de Mèxic,
estat independent entre 1836 i 1845,
estat federal dels EUA i fins i tot, estat dels Estats Confederats
durant la Guerra de Secessió. Mirem-ho bé, durant 9 anys, Texas fou un
estat totalment independent, sense cap tipus de dependència respecte a
Mèxic o els EUA i, després, es va afegir a la Unió amb el mateix
reconeixement que la resta dels estats.
Si tan
federalistes sou, ho teniu ben fàcil a Espanya. Primer ens deixeu
autodeterminar-nos. Ens deixeu secessionar-nos, comenceu el vostre
procés constituent i canvieu la vostra constitució per permetre
l'adhesió federal d'altres territoris. A aquest procés li calculo uns
50-60 anys, quan el PP ja no tingui prou poder per bloquejar cap mena de
canvi constitucional (que no sigui promogut per la Merkel). Un cop
hàgiu canviat la vostra Constitució, ens haureu de seduir, perquè ja
serem un estat independent i reconegut internacionalment. Què ens
oferireu? Això és cosa vostra. Si hi ha un guany obvi i que beneficiï
les dues parts en podrem parlar. Els catalans, sobretot, som gent
democràtica i dialogant. Potser sí que d'aquí a 70 o 80 anys els
catalans voldrem formar part d'un estat federal, amb una relació amb
Espanya d'igual a igual. Així que, ja ho sabeu, apliqueu-vos la recepta
Tex-Mex.
